A Espanya, l’atenció directa que requereixen les persones amb Alzheimer recauen en la família. Solen ser els fills o la parella

els qui s’acaben fent càrrec del pacient. A mesura que la malaltia evoluciona, el pacient és cada cop més dependent de la

persona que el cuida, i quasi ningú està suficientment preparat per afrontar una situació així.

 

Haver d’atendre i cuidar a un familiar amb Alzheimer provoca un canvi de plans per a tots i suposa un enfrontament a un

procés llarg i complicat. Hi ha molts aspectes que cal saber gestionar, i és complicar perquè és un problema difícil de portar

i al que cal acostumar-se. Tot això, sovint provoca que el cuidador senti que la situació el sobrepassa.

 

Aquesta sensació es coneix com la síndrome de sobrecàrrega del cuidador o síndrome del cuidador “cremat”.  La persona

acostuma a veure’s desbordada, i això l’afecta tant emocionalment com físicament, fins al punt de provocar una depressió o

patir ansietat. Els principals riscos són l’aïllament social, el sentiment de culpa, impotència i ràbia.

 

 

Senyals d’alerta:

  • Cansament persistent.
  • Problemes amb el son.
  • Deixar de fer allò que t’agradava.
  • Desmotivació per fer coses.
  • Dolor sense tenir cap problema de salut.
  • Aïllament social.
  • Consum d’antidepressius i derivats.
  • Notable nivell d’estrès.

 

Consells per prevenir la síndrome del cuidador:

  • Conèixer bé la malaltia.
  • Comprendre els símptomes i els canvis de conducta que provoca.
  • Gestionar les emocions.
  • Demanar ajuda.
  • Buscar temps per un mateix.
  • Apuntar en una llibreta els pensaments i reflexions personals.
  • Fer exercici per alliberar l’estrès i la tensió.